Desengrunant la convocatòria

 Després de llegir la convocatòria, estes són les coses que he de tenir en consideració:

Al present procediment selectiu li serà aplicable la normativa següent: 

– Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, modificada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre (BOE núm. 17264, de 30 de desembre). 

La fase d’oposició constarà de dues proves que tindran caràcter eliminatori i es desenvoluparan en l’ordre que s’especifica a continuació.

7.2.1.1. Primera prova. Tindrà per objecte la demostració dels coneixements específics de l’especialitat a la qual s’opte i constarà de dues parts que seran valorades conjuntament.

c) En aquelles especialitats que tinguen un número superior a 50 temes, haurà de triar-se entre cinc temes. Per a la realització d’aquesta part A de la prova es disposarà de dues hores.

Els exercicis han de ser llegits pels mateixos tribunals i en la seua correcció s’ha de garantir l’anonimat de les persones aspirants. En conseqüència, cal d’invalidar l’exercici escrit que incloga noms, marques o qualsevol senyal que puga identificar l’aspirant, així com aquell exercici que resulte il·legible. Per aquest motiu, per a la realització d’aquestes proves escrites s’ha d’utilitzar un bolígraf de tinta blava o negra i seguir les instruccions que a aquest efecte donen els tribunals.

Part B. Consistirà en la realització d’una prova pràctica que permetrà comprovar que es posseeix una formació científica i un domini de les habilitats tècniques corresponents a l’especialitat a la qual s’opte

7.2.1.2 Segona prova Tindrà per objecte la comprovació de l’aptitud pedagògica de la persona aspirant i el seu domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. En les especialitats corresponents als cossos de professors d’Ensenyament Secundari, professors d’escoles oficials, professors de Música i Arts Escèniques i professors de Formació Professional, consistirà en la presentació i defensa oral d’una programació didàctica i l’exposició oral d’una unitat didàctica de la programació presentada.

Es disposarà d’un màxim d’una hora per a la defensa oral de la programació didàctica o de la guia docent presentada i l’exposició oral de la unitat didàctica o del bloc temàtic, iniciant la seua exposició amb la defensa de la programació didàctica o de la guia docent, que no podrà excedir de trenta minuts, i a continuació es realitzarà l’exposició de la unitat didàctica o del bloc temàtic. Una vegada finalitzat el desenvolupament de la defensa i l’exposició, el tribunal podrà plantejar a la persona aspirant les qüestions que estime oportunes en relació amb el contingut d’aquelles.

a) Presentació i defensa d’una programació didàctica o d’una guia docent. 

a.1. Presentació i defensa d’una programació didàctica. La programació didàctica farà referència al currículum vigent en el present curs escolar en la Comunitat Valenciana d’una o diverses àrees, matèria, mòdul o assignatura relacionats amb l’especialitat per la qual es participe, i en la qual hauran d’especificar-se cadascun dels elements que s’indiquen en l’annex II d’aquesta convocatòria. Aquesta programació es correspondrà amb un curs escolar d’un dels nivells o etapes educatives en el qual el professorat d’aquella especialitat tinga atribuïda competència docent per a impartir-lo. En el cas de les persones aspirants a l’ingrés en el cos de professors d’Ensenyament Secundari, la programació didàctica podrà estar referida bé a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria, bé al Batxillerat o bé als cicles formatius de Formació Professional.

En el moment de la defensa, les persones aspirants podran utilitzar un exemplar de la programació o de la guia aportada per elles mateixes, que haurà de ser la mateixa que figura en la seu electrònica, podent utilitzar el material que considere oportú.

B) Preparació i exposició d’una unitat didàctica o d’un bloc temàtic. La preparació i exposició oral davant el tribunal d’una unitat didàctica o d’un bloc temàtic, podrà estar relacionada amb la programació didàctica o la guia docent presentada, o podrà estar elaborada a partir del temari oficial de l’especialitat. En el primer cas, la persona aspirant triarà el contingut de la unitat didàctica o del bloc temàtic de tres extretes a l’atzar per ella mateixa de la seua pròpia programació o guia. En el segon cas, triarà el contingut de la unitat didàctica o del bloc temàtic d’un tema de tres extrets a l’atzar per ella mateixa, del temari oficial de l’especialitat. En l’elaboració de la unitat didàctica hauran de concretar-se els elements indicats en l’annex II.

La persona aspirant disposarà d’una hora per a la preparació de la unitat didàctica o el bloc temàtic, podent utilitzar el material que considere oportú. Per a la seua exposició, que serà pública, podrà utilitzar un exemplar de la unitat didàctica o del bloc temàtic i el material auxiliar que considere adequat, que haurà d’aportar ella mateixa, així com un guió o equivalent que no excedirà d’un foli i que s’entregarà al tribunal al final d’aquella.

1. La programació didàctica es correspondrà amb les característiques següents: En les especialitats de Filosofia, Llatí, Llengua Castellana i Literatura, Geografia i Història, Matemàtiques, Física i Química, Biologia i Geologia, Dibuix, Francés, Anglés, Música, Educació Física, Economia, Informàtica, Llengua i Literatura Valenciana i Tecnologia, la programació estarà referida al desenvolupament del currículum vigent en l’actual curs escolar en la Comunitat Valenciana d’una o diverses àrees, matèria, mòdul o assignatura relacionats amb l’especialitat per la qual es participa i haurà d’organitzar-se en un mínim de 10 i un màxim de 15 unitats didàctiques que hauran d’estar numerades.

La programació didàctica, que tindrà caràcter personal, haurà de ser elaborada de forma individual per la persona aspirant, i tindre una extensió màxima de 60 pàgines, en format DIN-A4, escrites a doble espai, amb lletra "Arial" (no s’admetrà cap altra tipologia d’Arial) i amb un cos de lletra de 12 punts, sense comprimir. La portada contindrà les dades d’identificació de la persona aspirant i el cos i l’especialitat per la qual es presenta (no es comptabilitzarà en les 60 pàgines). No podrà contindre hipervincles. Els annexos no podran superar les 15 pàgines (que no es computaran en les 60 inicials establides). En el cas d’utilitzar taules, el cos de la lletra podrà reduir-se fins a 9 punts, sense comprimir. La presentació haurà d’efectuar-se en document en format PDF que no superarà els 20 MB.

Les programacions didàctiques en l’Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat hauran de concretar, almenys, els apartats següents: 

1. Introducció 

1.1. Justificació de la programació 

1.2. Contextualització 

2. Objectius de l’etapa respectiva vinculats amb la matèria o l’àmbit 

3. Competències 

4. Continguts 

5. Criteris d’avaluació 

6. Instruments d’avaluació (i la seua relació amb els criteris d’avaluació) 

7. Criteris de qualificació 

8. Metodologia. Orientacions didàctiques 

9. Mesures de resposta educativa per a la inclusió de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o amb alumnat que requerisca actuacions per a la compensació de les desigualtats (mesures de Nivell III i Nivell IV) 

10. Unitats didàctiques: 

10.1. Organització de les unitats didàctiques (objectius de la unitat, continguts, criteris d’avaluació, competències, activitats d’ensenyament-aprenentatge, recursos didàctics, activitats d’avaluació i activitats de reforç i ampliació) 

10.2. Distribució temporal de les unitats didàctiques 

11. Elements transversals 

12. Activitats complementàries 

13. Avaluació de la pràctica docent a través d’indicadors d’èxit

256 Llengua i Literatura Valenciana 

La prova de contingut pràctic constarà de dues parts: 

1. Comentari filològic i literari d’un text anterior al segle XVIII. 

2. Anàlisi d’un text contemporani en els diferents nivells (pragmàtic, semàntic, morfosintàctic i fonològic), en funció de la importància d’aquests per al significat global del text. 

La qualificació final serà la mitjana aritmètica de les notes obtingudes en cada exercici. Per a la realització de la prova, les persones aspirants disposaran del temps que la Comissió de Selecció considere necessari, amb un màxim de quatre hores. 

Ací estan els criteris d'avaluació:

https://ceice.gva.es/documents/162909733/168320500/256+Lengua+y+literatura+valenciana.pdf/fae8b61d-b096-4d99-b1fd-430375cdcdba

Els he de tenir en consideració per a l'elaboració dels temes. 

1. Teoria de la comunicació. Funcions del llenguatge. El signe lingüístic. Sistemes de comunicació lingüístics i no lingüístics. 

2. La variació lingüística. Varietats i registres. 

3. El registre estàndard. El registre col·loquial 

4. La llengua dels mitjans de comunicació. El llenguatge administratiu i jurídic. El llenguatge de la ciència i de la tècnica. 

5. Les varietats diatòpiques. Caracterització dels grups dialectals. 

6. Descripció i caracterització del valencià. Els subdialectes. 

7. La subagrupació romànica de la llengua. Història de la llengua fins al segle XV. 

8. Evolució de la llengua des del segle XV fins al segle XX. 

9. El procés de normativització de l’inici de segle les Normes de Castelló de 1932. 

10. Els estudis de filologia valenciana al llarg del segle XX. 

11. Lingüística i sociolingüística la llengua com a fet social. Llengües en contacte: una constant en la història de la llengua. 

12. Llengua i societat en el domini lingüístic actual: àmbits d’ús,registres i actituds. Prejudicis lingüístics 

13. Estatut jurídic actual de la llengua en el domini lingüístic. El procés de normalització i d’estandardització. Situació sociolingüística del valencià. 

14. Fonologia I. Sistema vocàlic. La síl·laba i els diftongs. Fenòmens de contacte vocàlic 

15. Fonologia II. Sistema consonàntic. Fenòmens de contacte consonàntic. 

16. Les convencions de la llengua escrita. Ortografia Puntuació i sintaxi. La distribució del text en l’espai. 

17. El pla morfosintàctic. L’oració: categories gramaticals, funcions sintàctiques i valors semàntics 

18. El sintagma nominal. Estructura i funcions. Morfologia del substantiu i de l’adjectiu. 

19. Els determinants: l’article, els demostratius, els possessius, els numerals i els indefinits. 

20. Els pronoms personals forts. Els pronoms febles. Formes, funcions i combinacions. 

21. El sintagma verbal. Estructura. La complementació verbal. 

22. El verb. Morfologia verbal. 

23. La preposició, la conjunció, l’adverbi i les locucions adverbials. 

24. L’oració composta. Coordinació, juxtaposició i subordinació. 

25. L’oració substantiva, l’oració de relatiu i l’oració adverbial 

26. L’infinitiu, el gerundi i el participi. La negació. 

27. Semàntica i lexicologia. Lexemes i morfemes. Procediments per a la formació de paraules. 

28. Els camps semàntics i lèxics. Homonímia, hiperonímia, polisèmia, sinonímia i antonímia 

29. El tractament de les habilitats lingüístiques I. El discurs oral. Comprensió i producció de textos orals.

30. El tractament de les habilitats lingüístiques II. El discurs escrit. Comprensió i producció de textos escrits 

31. La lingüística del text. El text com a unitat d’expressió i comprensió. 

32. Les propietats del text. Adequació, coherència, cohesió i estilística. 33. Les tipologies textuals: tipus de textos. 

34. La literatura com a comunicació. El discurs literari. 

35. La narrativa. Els elements narratius. 

36. La poesia. Recursos de la funció poètica. 

37. El teatre o els gèneres dramàtics. Caracterització dels elements teatrals 

38. Els orígens de la literatura. Trobadors, joglars i poetes. 

39. Ramon Llull i el naixement de la prosa 

40. La historiografia medieval. Les quatre grans cròniques 

41. La prosa religiosa i moralitzant dels segles XIV i XV. 

42. Jaume Roig i l’anomenada Escola Satírica Valenciana. 

43. L’Humanisme. Bernat Metge i Antoni Canals. 

44. Ausiàs March i la lírica dels segles XIV i XV 

45. Joan Roís de Corella. La valenciana prosa 

46. Els llibres de cavallers. Curial e Güelfa. Tirant lo Blanch 

47. El teatre medieval: el Cant de la Sibil·la. Les consuetes, El misteri d’Elx. 

48. La literatura popular fins al segle XX. 

49. El fet literari des del Segle d’Or fins a la Renaixença, Renaixement, Barroc, Neoclassicisme i Preromanticisme. 

50. El Romanticisme i la Renaixença. Pensament i evolució. 

51. La poesia del segle XIX. 

52. El teatre del segle XIX. Teatre romàntic i teatre popular. 

53. La narrativa del Romanticisme al Naturalisme. 54. El Modernisme. Pensament i evolució. 55. La poesia i el teatre modernista. 

56. La narrativa modernista. 

57. El Noucentisme. Pensament i evolució 

58. La literatura dels noucentistes. 

59. La literatura d’avantguarda de l’inici del segle XX. 

60. El conte entre el Modernisme i 1939 

61. La literatura valenciana des de l’inici de segle fins al 1939. 

62. El teatre des del Modernisme fins al 1939. 

63. La poesia de tradició simbolista i avantguardista. La literatura de l’exili. 

64. La novel·la psicològica.

65. El periodisme en el segle XX. 

66. El teatre a partir de 1939. 

67. La novel·la i el conte de postguerra. 

68. El realisme històric i la poesia social. 

69. La critica, l’assaig i els llibres de memòries contemporanis. 

70. La literatura actual. La poesia, la narrativa i el teatre. 

71. Els gèneres principals de la literatura de masses: el relat d’aventures, la narració fantàstica i de terror, la novel·la policíaca i/o negra, la novel·la i el conte eròtic, de ciència-ficció, etc.